Us deixem l'opinió d'una alumna de 4t sobre l'obra.
M'ha agradat molt l'obra per diferents raons.
Crec que tot el que els actors volien fer arribar al públic, ho han aconseguit. L'obra explica un cas de bullying a una família, la qual té un fill que és l'agressor. Una altra raó per la qual l'obra m'ha agradat, és que aquestes situacions lamentablement passen a la vida real. En l'obra es mostra com l'agressor es fica amb la víctima, la majoria de vegades l'agressor es fica amb una persona la qual veu que és més feble, més fàcil d'enganyar, o fins i tot més innocent, així l'agressor se sent superior i obté poder davant els altres. Tots els agressors al meu entendre ho fan perquè posteriorment han tingut problemes, ja poden ser, problemes a casa, amb els seus pares o que fins i tot el propi agressor en un passat va ser víctima d'assetjament escolar.
En la obra es pot observar que el agressor es comporta així ja que mai ha pogut prendre decisions per ell mateix, ni fer el que veritablement a ell li agrada, bàsicament, tots som i fem el que estem acostumats a veure a casa, amb aquestes paraules vull dir que en la majoria de casos els pares són en certa part culpables del comportament dels seus fills. També es veu que l'agressor tot ho vol arreglar barallant, cosa la qual no ha de ser així.
Quan he acabat de veure l'obra m'he adonat de moltes coses, com que si ens passa alguna situació semblant cal dir-ho, i mai quedar-nos callats i sobretot no sentir-nos febles. Cal recordar que els febles són ells. També vull recalcar que sota el meu punt de vista totes aquelles persones que són testimonis d'una situació d'aquest tipus i no fan res per canviar-la també són culpables. De vegades sense adonar-nos som testimonis i fins i tot participartes del mal que causem volent o sense voler a altres persones.
Marta Vera 4t ESO
